
Com se sent: Algú en qui confiaves i t'importava et va llançar sota l'autobús i després va fer marxa enrere. Algú va fer o va dir alguna cosa que va prometre no fer. Algú va exposar les teves debilitats, mancances o qüestions personals privades per aconseguir el que necessitava o volia o, potser, només perquè podia.
Com en parles amb tu mateix: Ell/Ella/Ells em van mentir. Ell/Ella/Ells sempre tergiversan les coses. Ell/Ella/Ells em van enganyar. Vaig confiar en ells i em van explotar.
Una pregària per alliberar-lo: Ara mateix, estimat Senyor, confesso sentir-me traït per persones, circumstàncies i situacions. Confesso que m'he traït de vegades. Confesso la necessitat d'entendre certes persones i coses. Confesso la sensació de traïció quan la gent demostra que no és qui o què vull o necessito que siguin. Confesso la necessitat d'entendre per què les coses passen com succeeixen. Confesso, estimat Senyor, que hi ha hagut moments en què vaig creure que m'havies traït. Ara mateix, en aquest moment i per sempre, renuncio a cada pensament, creença, comportament, comprensió, aprenentatge o afecció a l'experiència de la traïció. Em rendeixo sentint-me traït, sent traït i buscant indicis o proves d'haver estat traït.
Opto per canviar el meu enfocament de les persones i les coses, i dirigir el meu enfocament en qui ets dins meu, qui ets per a mi i qui ets per a mi. En la teva presència, tota traïció es porta al no-res. Amb la teva presència, la traïció no té poder en la meva ment, el meu cor o la meva vida. Com a presència de tu en forma humana, la traïció no té cap poder dins meu ni sobre mi. Trio centrar la meva atenció en Qui em protegeix, Qui em guia i Qui m'estima. Ara declaro que, a mesura que canvio d'enfocament, tota pena i sofriment s'aixeca del meu cor. Mentre concentro la meva atenció a confiar en tu, sé que tot està en ordre diví. Sé que totes les llavors i arrels de la traïció s'eliminen de la meva vida. Gràcies, Déu, per rebre aquesta pregària. Gràcies per la curació que ara és un aspecte de cada fibra del meu ésser. Gràcies per curar-me en la meva vida i en tots els meus assumptes. Estic agraït per la curació en aquest moment i tots els que vindran. Descanso en tu. Ho deixo estar! I així és!
2. Abandonament
Com se sent: Tots els que t'importen t'han marxat o t'han deixat. Les persones que eren responsables de tu, o de tu, van optar per marxar, sovint sense cap explicació. Alguna cosa o algú era més important que tu, així que et vas deixar enrere. Qualsevol que hauria d'estar allà per tu no hi era. Les persones amb les quals vas estar i per les quals no estaven allà per tu quan les necessitaves. Tot i que l'abandonament és que la gent no pugui estar allà per tu, el rebuig és una expressió de ni tan sols ser desitjat.
Com en parles amb tu mateix: La gent mai hi és/Ningú no hi ha mai per a mi. Ell/Ella/Ells em van abandonar. Ell/Ella/Ells em van deixar quan més els necessitava. M'han deixat.
Una pregària per alliberar-lo: Et reconec, Déu, com la meva font sempre present de vida i amor. Reconec la teva presència dins meu. Amb tu i en tu, sé que mai estic sol. Demano sentir el teu amor fluint dins i a través de mi en aquest moment. Demano i m'obro per ser curat de tots els pensaments, sentiments, creences i comportaments relacionats amb l'abandonament. Demano que tots els records, pors i expectatives d'abandonament siguin nets i alliberats de la meva ment, del meu cor i de la meva ànima. Reconeixent-te com el meu amic i company constant, demano que cada persona que crec que m'ha abandonat alguna vegada sigui envoltada i beneïda per la llum pura de la teva presència a la meva ment.
Demano que qualsevol ferida i totes les ferides causades per les experiències que he anomenat 'abandonament' s'omplen amb la presència del teu amor perquè es curin. Recorda'm, Déu, que m'estimes. Deixa'm recordar que sempre estàs amb mi. Omple els buits de la meva ment i cor amb la plenitud de la teva gràcia perquè sàpiga com i quan deixar-ho anar. Ara proclamo la meva curació total i completa. Invoco situacions i circumstàncies que em permetin conèixer i sentir amor. Estic profundament i profundament agraït pel poder i la gràcia de l'amor presents dins meu i per a mi. Allibero el poder d'aquestes paraules, sabent que quan deixo anar i deixo Déu, està fet. I així és! Amén.
3. Dol
Com se sent: Tot el vent t'ha xuclat. Et sents esgotat i condemnat. Ja no tens ganes ni forces per seguir endavant. Tu i/o la teva vida ja no tens sentit i propòsit.
Com en parles amb tu mateix: Ja no m'importa res. Simplement no puc... res pot fer-me sentir millor. Només vull morir. Només deixa'm en pau. Mai tornaré a sentir amor/alegria/pau.
Una pregària per alliberar-lo: Beneït i Diví Esperit Sant, avui, en aquest moment, demano ser alliberat del pes del dolor. Avui, en aquest moment, demano ser aixecat del pou de la pena. Avui, en aquest moment, renuncio a tot l'afecció a la pèrdua. Confesso sentir-me pesat a l'ànima. Confesso tenir foscor a la meva ment. Confesso portar la pena al cor. Confesso que no entenc què ha passat i per què ha passat. Confesso que tinc pensaments i creences que bloquegen, neguen i obstrueixen la meva experiència i expressió d'alegria.
Avui, en aquest moment, sabent que respondràs, demano i m'obro per rebre la plenitud de la teva presència sanadora. Avui demano, accepto i em permeto rebre el teu amor. Avui demano, accepto i em permeto rebre la presència de la teva llum. Avui accepto la teva voluntat i renuncio a totes les preguntes i resistència al perquè o com passen les coses. Demano, accepto i em permeto rebre tota la bondat que tu m'has preparat. Demano, accepto i permeto que el teu amor i la teva llum flueixin cap a mi i a través de mi, acabant amb tota pena, sofriment i dolor. Declaro que tot està bé dins meu i per a mi. Fidelment, entro a la teva presència, sabent que la pau és la meva única opció. Per això, estic molt agraït. I així és!
4. Vergonya
Com se sent: Sents que vols o necessites amagar-te. Et sents malament amb tu mateix a causa de la culpa per les mancances, el mal comportament o la mala conducta. Et sents desacreditat perquè no has aconseguit els teus propis estàndards de comportament o de persona. Si bé la culpa és pública i externa, la vergonya és privada i interna. La vergonya és la sensació que hi ha alguna cosa profunda i profundament malament amb tu. La vergonya està arrelada en la creença que no només has fracassat en ser-ho o no has fet el possible, sinó que també t'has provocat deshonor.
Com parles amb tu mateix sobre: Què he fet ara? Per què tot és culpa meva? Sempre és culpa meva. He d'haver fet alguna cosa malament. Només la gent dolenta fa coses com aquestes. Si algú ho descobrís, em sentiria terrible. Per què ho vaig fer/no ho vaig fer? Simplement no ho puc evitar. És tan vergonyós. No sé per què no puc/no sempre ____. Per què no puc/no puc mai _____? Per què sempre _____?
Una pregària per alliberar-lo: Lloat, Déu, com el meu Pare, la meva mare, el meu amic. Reconec que sóc un amb tu. Reconec que ets la meva saviesa i la meva pau. Us agraeixo la vostra gràcia i misericòrdia en tots els àmbits de la meva vida. Insufla en mi vida, Pare, perquè la teva llum brilli a través de mi i elimini tota vergonya. Ara us elevo els llocs trencats de la meva ment perquè es guareixin de la vergonya. Ara aixeco a Vós els llocs trencats del meu cor perquè es guardin de la vergonya. Ara us elevo tots els pensaments equivocats, passats i presents, que han distorsionat com em veig i m'han omplert de vergonya. Ara t'envio tots els sentiments que he tingut, passats i presents, que m'han contaminat el cor amb vergonya. Il·lumina el meu cor d'alegria i omple el meu esperit de pau perquè no torni a sentir vergonya mai més. Dóna'm una acceptació total i completa de qui sóc per dins, i deixa que la meva acceptació de mi mateix il·lumini el món que m'envolta.
Ara reclamo la veritat del meu estar en tu. Ara restablisco el poder del meu ésser en Tu. Estic molt agraït que em conegueu i m'accepteu tal com sóc. Demano ser restaurat a la plenitud de la meva identitat en Tu. Ara m'obro a una efusió de la teva llum amorosa i guia. El teu esperit m'habita. La teva veritat m'omple. El teu amor em sosté. La teva presència dins meu em recorda que et sóc totalment i completament acceptable. Declaro que no hi ha res vergonyós en mi. Sabent que estàs amb mi en totes les coses i en totes les circumstàncies, simplement desitjo demostrar més tu com jo. Gràcies, Déu, per recordar-me qui sóc. Gràcies, Déu, per ensenyar-me a acceptar qui sóc. Per aquesta renovació i per la curació que comporta, estic molt agraït. Ho deixo estar! I així és!
